Dimonis

-N'estàs prou segura?
-N'estic. Doncs es una sensació, no sóc ama del meu cos, és com si se n'haguera anat I el cos no controla i es cau i es xoca contra els obstacles dels costats. No se qui esta escribint aço, jo no sóc. Jo estic veient com algú escriu. Estic d'espectadora. És una sensació única. Que mai tornaria a repetir. Però que sempre està ahí. Un dia sí, un altre també. És com si la meua ànima fugira del meu cos. L'abandona. Que dimonis pasaa? M'estic marejant. El cap se'm cau cap al davant, cap als costats. Pesa massa. No l'aguante. Mai acabarà açó?