viernes, 21 de marzo de 2014

Era tan dulce...

Era tan dulce, tan bonita.

Era un día de lluvia, gris y oscuro. Las gotas caían sobre mi piel, limpiaban el rastro de lágrimas de mi mejilla. Andaba mojada y perdida, salpicando cada charco. No veía el sol, había desaparecido. Sentía frío. Tenía la chaqueta empapada. El agua me había calado hasta lo más profundo de mi ser. Cada vez llovía más, diluviaba. Corría en busca de refugio, cada vez más rápido hasta que cai al suelo. El suelo estaba igual de frío que mi alma e igual de mojado que mis pantalones. Conseguí levantarme y me di cuenta que había caído en el barro. Mojada, perdida y sucia.

Continué andando. Ya no podía más pero seguí. Tenía más frío y necesitaba calor, calor humano. Entonces vi una luz, me giré y en apenas 20 segundos lo oí. Un rayo había caído detrás de mí, muy cerca. Empecé a correr de nuevo. Seguía sin encontrar nada con lo que cubrirme. Aquel no era mi día de suerte.

Finalmente paré, ya no podía correr más. Estaba al borde de un acantilado. El mar se abría ante mí y a lo lejos se veía la calma que tanto ansiaba. Mientras observaba el mar, en ese instante, paró de llover y salió el sol. Miré hacia abajo. Las olas rompían con fuerza contra las rocas. Me senté. Notaba como los rayos del sol secaban mis ropas, pero eran incapaces de secar mis lágrimas, que caían suavemente por mis mejillas deslizandose hacia el mar.

Era tan dulce, tan bonita la idea de saltar.

martes, 11 de marzo de 2014

Somiant que t'estimava

Somniant i somniant
Entre somni i somni,
Et vaig trobar a
la vora del riu
Amb els teus ulls blaus
I els teus llavis que
amenaçàven llibertat.

Somniava amb un món
Nou on tu i jo
érem protagonistes
De tot el que haviem
lluitat.
Somiava amb els teus
ulls que reflexàven
Una flama de ràbia
Encara viva i lliure,
Com tu.

Somiant i somiant
Entre somni i somni,
Podia vore com els
Teus grans llavis em deien
"t'estime"
Mentre s'apropàven
I sentia el teu ale,
La teua boca humida,
La teua càlida i dolça
Besada.

Somniava que haviem
Acabat amb tot,
Que haviem de començar
A reconstruir el
nou món.
Somniava amb tu, alçant
El puny, rebel i
Amb ràbia cridant quant
Odies als que has guanyat
Per fi.

Somiant i somiant
Entre somni i somni,
Anàvem de la mà
Tornaves a dir-me
'Et vull'
Soltares la mà
I en aquell instant
Vaig sentir els teus braços
Sota la meua cintura,
Com càlids.

Somniava que el nostre
amor, era ardent
Com la flama del foc
Que manté viva la
Revolució.
Somniava amb que
T'estimava tant
Com a la resitència
Del poble oprimit
Que lluita.

Somniant i somniant
Entre somni i somni,
M'he despertat, i
M'he trobat que no
Estàs al costat.
Estic sola al llit
On t'havia somniat
Amenaçant llibertat.

                                         
                                           Insomniadora 

domingo, 2 de marzo de 2014

Iros todos a tomar por culo ya.

Estoy harta de todxs vosotrxs. De preocuparme de todxs y que luego nadie o casi nadie lo haga por mí. De ver como intento que estéis bien y luego yo esté hecha una mierda. No puedo más. Me esfuerzo y no consigo nada. Y si lo consigo no sirve para nada, nadie me dice si lo he hecho bien, pero si lo hago mal, en fin.

Me dais asco todxs. Vais de superiores, y os créeis más importantes que los demás. Siempre discutiendo y peleando entre hermanxs, en vez de luchar contra vuestrxs enemigxs de verdad. ¿No os dais cuenta que si os dividis no hacéis nada? Os estáis volviendo subnormales por no decir que ya lo sois. No paráis de meteros en la vida de los demás, menospreciando siempre. Me da vergüenza ser de la misma especie que vosotrxs. Vergüenza y asco.

Que os jodan. A todxs y vuestra felicidad de mierda.

Salud y libertad.