martes, 31 de marzo de 2015

Al atardecer de Barcelona

Me maravillan los atardeceres
así como lo hace tu sonrisa
llena de vida, tan tierna y lisa
pagarían por ella mercaderes.

Los veo reflejados en tu vida,
los atardeceres, cuando me miras
recuerdo en el puerto aquel día
la tarde barcelonesa sin prisa.

Veo en el cielo reflejada tu alma
esa llama roja del atardecer
en tu rostro sereno que me calma
y que nunca cambia en tu parecer.

Se rompen las heridas del pasado
como rompe el atardecer el cielo
auyentando de los males, tu miedo
tu miedo queda siempre alejado.

Y cayó la noche al anocher
y así nos despedimos, con un beso
mirándote a los ojos tu vida veo
reflejados en ellos otro atardecer.

Y nunca me olvidaré de tu risa
llena de vida, tan tierna y lisa.

jueves, 19 de marzo de 2015

La meua terra

La meua terra de llums,
la meua terra de llums i de foscors.
Li diuen Violència.
No la coneixen aquells
la meua València.
Parlen del caloret, del Gandia Shore.

La meua terra és fosca,
la meua terra és corrupció.
Camps i Rita fan mosca.
I així és com vivim,
farts d'aquesta situació
ningú fa res, tots dormim.

La meua terra res canvia,
la meua terra res és diferent.
Els diumenges la paella
i a les nits la cassalleta.
La Malvarosa i el saler,
a l'estiu plenes de fem.

La meua terra feta foc,
la meua terra feta pols.
Tenim les Falles a on sóc.
Tens la Magdalena si vols,
prop de l'aeroport sense avions.
Cremen les Fogueres al sud de tot.

La meua terra ja no té Canal 9
la meua terra ja no té el Babalà.
Vosaltres en teniu, ¿d'on sou?
i del meu amic ¿que serà?
M'he quedat sense ell,
el meu gosset.

I nosaltres que fem?

La meua terra també lluita,
la meua terra també s'alça.
València banyada crida,
s'enlairen les mans, tornen lluites
s'escolta Obrint Pas
i ni la plutja ens pot parar.

La meua terra també lluita,
la meua terra també s'alça.
I ja no tenim horta
però encara continuem
aquesta mai estarà morta!
I continuem per Guillem,
continuem per Estellés
i el mestre Joan Fuster.

S'escolten els nostres crits a tota Barcelona
però València, no reacciona
i apareixen els neonazis
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA.
I els Borbons l'aconseguit
cap parla valencià a la capital.

I acò no s'acaba, mai ho aturarem
fins viure lliures a la nostra terra
són segles de lluita, són segles de foscor
i ara està ben aprop la nostra llum
som la terra del foc, despertem!
Falta poc, falta poc, falta poc...